Mai abans, com a mínim la nostra generació, havia hagut de triar entre l’escola o la vida. L’OMS alerta del risc d’obrir escoles amb la pandèmia descontrolada. L’ONU avisa d’una (una altra) catàstrofe generacional si no s’obren.

A una setmana d’encetar el nou curs, aquest és, amb diferència, el més incert i el que fa més visible la infradotació i desequilibri dels béns més preuats: la salut, l’educació i el treball. No deixa de ser curiós que la nostra existència transcorri a través d’aquestes tres potes i que, tan vinculades com estan, ens sigui tan complex prioritzar-ne qualsevol i menystenir les altres.

La por produeix diferents tipus de resposta i fa que ens aturem, quedem sovint immobilitzades, que fugim corrents sense mirar enrere o que lluitem. Admetem que tenim pors, cadascuna les nostres, moltes compartides, segur. Escoltem-nos, organitzem-nos i sumem-nos perquè la por no desapareixerà i cal escoltar-la i posar-li nom per poder gestionar-la. Cal escoltar la infància. Cal escoltar la joventut. I acompanyar-les. Cal escoltar les persones grans, sanitàries, educadores, científiques… Ens cal sentit de comunitat.

​L’escola o la vida? Si realment ho volem tot, només hi ha una resposta: lluitar-ho juntes i ha de ser ara.

Vols sumar-te a la conversa? Digues la teva al twitter amb l’etiqueta:
#EscolesObertes #TornadaSegura #FemComunitat
@nroyes @edbuildingcaps

Adolescent, COVID-19, risc i recompensa. Podria semblar que aquests quatre conceptes tenen vida i camins propis però en els moments que estem vivint hi ha una relació que intentarem desvetllar.

Per començar a lligar caps et proposem un test molt breu que assenyala una tendència en la presa de decisions.

Valora d’1 a 5 (1 és totalment en desacord i 5 és totalment d’acord).

1. Decideixo des del cor.
2. Decideixo pensant en el risc.
3. Prenc les meves decisions pensant en la recompensa i el plaer.
4. Plantejo el meu dia a dia d’acord amb com em sento.
5. Porto endavant els meus plans, sigui com sigui.
6. M’agrada cuidar els altres.
7. Em preocupa què pensen de mi els altres.
8. Posposo les tasques desagradables.
9. Tinc una paraula amable per a tothom.
10. Perdono i oblido fàcilment.

Puntuacions ALTES en aquesta escala suposa que ens deixem portar pels nostres sentiments i que els nostres comportaments hi estan basats.

Puntuacions BAIXES estan relacionades amb una forma de comportament que posa el focus en la informació que tenim, i intentant deixar de banda els estats emocionals.

Ara que ja has fet el test i has visualitzat una mica més la teva tendència en la presa de decisions, potser el pots compartir amb les persones amb qui convius. Conèixer el nostre punt de partida i reconèixer-nos ajuda a establir comunicacions saludables.

Tant si el resultat del test mostra, en la teva presa de decisions, una tendència més emocional com si és més racional, la realitat és que ha arribat el moment que pensàvem que no arribaria: estem tota la família a casa -adolescents inclosos- sense data de finalització!

Serà un ”totum revolutum” que a priori ens pot fer respecte, però des d’aquí i ara ens agradaria que aquesta fos la part “constructiva” de l’alerta sanitària que vivim…

El cervell adolescent és únic i està caracteritzat per una constant transformació i reorganització i per les seves múltiples connexions neuronals. El sistema límbic, l’encarregat de les emocions, s’intensifica durant la pubertat. Per contra, l’escorça prefrontal, encarregada del control d’impulsos, no acaba de madurar fins entrada l’adultesa jove.

És aquesta escorça prefrontal la que està involucrada en les funcions cognitives superiors (funcions executives): la presa de decisions, la planificació, la inhibició del comportament, la interacció social i l’autoconsciència.

Els canvis generats en el cervell durant l’adolescència tenen un impacte en una àmplia varietat de comportaments. Algun(e)s adolescents es mostren molt interessats/des a socialitzar -especialment amb aquelles persones que els generen atracció sexual, a causa de l’explosió hormonal que acompanya el procés-, altres tendeixen a desenvolupar una gana que desafia qualsevol nevera i voldrien dormir tot el dia, i n’hi ha que lluitarien fins a l’infinit per defensar una idea.

A nivell neuronal, però, el més important és que els canvis que ocorren en la via que va des del sistema de recompensa^[1] fins a l’escorça prefrontal generen una mena de curtcircuit en la comunicació entre aquestes zones. Aquesta realitat biològica dóna com a resultat un   augment de la sensibilitat a les recompenses i, per tant, una propensió a la presa de decisions impulsives.

Tenir cura de nosaltres mateixos/es, dels altres i de l’entorn és quelcom essencial que crea i fonamenta els vincles i les relacions. Tenir cura vol dir conèixer, sentir, actuar i posar atenció en nosaltres mateixos i en les altres persones. Facilitem espais que ens ajudin a trobar el benestar emocional, personal i relacional.

La cura de les altres persones suposa reconèixer els altres com a importants, acompanyar-los en el seu desenvolupament i practicar el valor de l’empatia. En un moment de crisi com el que vivim: aturem-nos i conjurem-nos perquè quan el COVID-19 sigui un record, hàgim aconseguit que la nostra relació sigui més fluida, propera i forta.

5 Propostes per a transformar la crisi del coronavirus en una oportunitat familiar:

1. Acceptar, mostrar i compartir les nostres pors, neguits i incerteses. Generar espais de confiança permet trobar els moments adients (quan ell/a pot i vol) per establir ponts i lligams de comunicació. Per exemple: Em sento espantat/da, pateixo per l’avi i no poder-lo anar a veure, em reconforta tenir-te al meu costat.
2. Fer-los costat en la canalització de la seva energia. Reconèixer i validar les seves idees per poder reconduir-les i madurar-les de forma argumentada i consensuada. Per exemple: Si ens diuen que volen posar cartells per fer de cangur, que això sigui un bonic punt de partida per una conversa: Per què ho vols fer?, Com se t’ha ocurregut?, Com tens pensat fer-ho?…
3. Acompanyar-los en el transitar de les seves frustracions, especialment aquests dies en què no poden sortir ni veure les seves amistats tant com els agradaria. Valorem l’esforç per sobre de l’èxit i ajudem-los a gestionar la decepció des de la comunicació i la calma en lloc de compensar-la, per exemple, amb compensacions materials. Per exemple: Davant d’una situació que no surt com volien o com havien planificat, substituir el “Ja t’ho havia dit” o “Ja es veia venir” per “Entenc com et sents, vols que pensem  algun pla alternatiu?”, “Em sap greu que no hagi sortit com esperaves, com et puc ajudar?”.
4. Transformar la imposició en col·laboració. Fem les coses junt(e)s versus has de fer això que et dic. Per exemple: Tots tenim ganes d’estar en relax i seure a veure una pel·lícula, si recollim la taula tot(e)s junt(e)s, acabarem abans i cadascú podrà fer el que més li agradi.
5. Trobar la coherència i l’equilibri entre el que diem, el que fem i el que els demanem. Per exemple: Els demanem que no s’exposin i prenguin precaucions però nosaltres ens oblidem de seguir les recomanacions que els fem.

Recuperem el focus: per als pares, les mares i també per als i les adolescents, la missió d’aquesta etapa és assolir l’autonomia. El repte està a entendre que per a les persones adultes l’autonomia és un camí cap a la responsabilitat, mentre que per als i les adolescents l’autonomia és una porta oberta per fer allò que els ve de gust (o dicta el seu sistema de recompensa).

Recuperant la pregunta inicial “Quina relació trobes entre adolescent, COVID-19, risc i recompensa?”

L’oportunitat d’aquest moment és aconseguir que tot(e)s estiguem junt(e)s, compartint el mateix espai i que al mateix temps siguem autònoms. Enfortim els vincles i trobem un espai de confort en el que puguem créixer amb l’altre i cuidar-nos mútuament.

^[1] El sistema de recompensa està format per una sèrie d’estructures que s’activen quan es detecten estímuls gratificants, per exemple, quan olorem el nostre menjar preferit o rebem un Whatsapp del nostre millor amic. Aleshores el nostre cervell respon alliberant un neurotransmissor molt concret: la dopamina. És llavors quan es desencadena la motivació per aconseguir aquest objectiu.

Autores: Noemí Royes i Iolanda Nieves, formadores d'[ED]BUILDING.

IOLANDA NIEVES

Postgraduada en Neuroeducació (Universitat de Barcelona), Postgraduada en Habilitats de lideratge (UOC) i Llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana (Universitat de Barcelona). Professora de la unitat docent Business Spanish for Communication en IESE Business School (Universidad de Navarra). Professora del Máster Universitari en Formació de professors de ELE del ILCE-Universidad de Navarra. Col·laboradora de la Càtedra de Neuroeducació-Edu1st de la UB.

Interactuar amb educadors d’arreu del món no pot ser més estimulant i enriquidor. Per això ens va fer tanta il·lusió que els editors de la revista digital SchoolRubric, ubicada a Orlando (Florida), es posessin en contacte amb [ED]BUILDING per encetar una col·laboració amb articles dels nostres formadors en la seva nova edició en llengua espanyola. No podem esperar a veure’ls publicats i compartir-los amb totes vosaltres!

SchoolRubric va ser fundada per antics professors i administradors d’una escola internacional que han treballat tant a nivell nacional als Estats Units com en escoles internacionals de tot el món. Aquesta perspectiva única i experiència combinada els ha demostrat que hi ha històries i èxits sorprenents a les escoles de tot el món que sovint són ineludibles. La missió a SchoolRubric és ajudar les escoles, els educadors, els pares i els estudiants a explicar les seves històries perquè els interessats puguin prendre les millors opcions sobre l’escolarització dels infants i joves.

S’inspiren en escoltar, aprendre i compartir grans èxits en aprenentatge dels estudiants i conèixer les comunitats que ajuden a fer-ho realitat.

Text i foto: schoolrubric.com

El passat mes de novembre, per encàrrec de l’Ajuntament del Vendrell, [ED]BUILDING va iniciar un procés de diagnòstic en aquest municipi en relació al seu Pla Educatiu d’Entorn.

Aquest procés té per objectiu identificar els eixos estratègics de treball a desenvolupar pels diferents actors que conformen l’ecosistema educatiu al municipi del Vendrell. Aquesta identificació ha de portar als agents educatius locals a elaborar un programa de treball conjunt per als propers anys.

De les conclusions que se’n van desprendre de la primera sessió de treball, s’ha desplegat un cicle de sessions formatives i un pla d’acció destinat a totes les entitats del municipi. Els objectius específics d’aquesta acció són:

• Fer del poble un espai educador, inclusiu, agradable i segur per als infants.
• Garantir-ne l’èxit educatiu.
• Integrar els diferents actors protagonistes de l’acció educativa al municipi.

Vint dels nostres 40 formadors, van assistir dissabte 18 de gener a la III Trobada de formadors d'[ED]BUILDING a Eada-Collbató.

[ED]BUILDING, amb la col·laboració de WebQuestCat, va organitzar el passat 30 de novembre la seva 1ª Jornada de Matemàtiques Manipulatives. 

Adreçada a docents de primària i secundària, la jornada tenia com a objectiu primordial la generació d’idees i l’aprenentatge de recursos per fer de les mates una matèria divertida i motivadora.  Finalment, va ser això i molt més!

En Sergio Belmonte, ens va mostrar la relació directa entre màgia i matemàtiques i com aquests efectes de màgia, molt fàcils d’aprendre per als docents, poden ser de gran utilitat per explicar propietats, fórmules i altres continguts del currículum de mates al nostre alumnat.

Amb la Laura Morera, vam conèixer un munt de jocs de taula per a totes les edats molt adients per practicar les matemàtiques a través de dinàmiques engrescadores i motivadores sempre amb la vista posada en l’aprenentatge. També va donar pautes als docents per posar-los en pràctica a les seves aules.

Els materials de sempre van arribar de la mà del Manel Martínez. Què pot tenir de fascinant un estoig de pilotes de tennis? Què hi amaga? El Manel, un profe increïble, ens va explicar això i molt més d’una forma divertida amb objectes quotidians com cordes, pilotes, llegums…

I els tallers finals van córrer a càrrec d’en Sebastià Capella amb experiències d’èxit com el MatiPrat o la Fira de les Matemàtiques i de n’Eugeni Castaño, un mestre de primària que ens va sorprendre amb un Escape Room que ens va deixar ganes de més!

Tot plegat, ha deixat una de les millors valoracions de les nostres activitats del 2019, i és que, com veieu, les cares parlen per si soles. Gràcies als profes que vau venir des de Lleida, Guissona, Palafrugell, Premià, Sant Quirze, Castellar, Barcelona i Sant Cugat… Amb aquest resultat, qui diu que no a organitzar la següent??? Som-hi!!!

Si t’ho vas perdre i vols saber-ne més et convidem a:

– Escoltar aquest podcast del nostre programa #ViureEducant amb en Sergio Belmonte sobre màgia i mates.

– Llegir més sobre la jornada aquí.

[ED]BUILDING aposta per les noves tendències en educació amb base científica corroborada, per això vam col·laborar en el II Congrés Internacional en Neuroeducació dels passats 25 i 26 d’Octubre a Barcelona.

Més de 500 persones del sector educatiu entre docents, educadores, educadores social, pedagogues, psicopedagogues, psicòlogues i altres professionals interessats en les tendències actuals d’innovació en el món educatiu, van viure un congrés extraordinari a La Salle Bonanova organitzat per l’Institut de Desenvolupament Professional de la UB.

BRAIN TALKS (conferències) de caràcter molt pràctic, amb ponents internacionals i de referència, i amb una base científica corroborada.

BRAIN WORKS (tallers) dels quals destaquem el realitzat per les companyes d’Innatria Education Iolanda Nieves, Núria Tomàs i Noemí Royes (Directora Pedagògica d'[ED]BUILDING) en el qual, a través de diferents dinàmiques, vam descobrir alguns dels misteris del llenguatge lligats a les funcions executives (FE). Què té a veure la comunicació amb les FE? Què passa al cervell quan ens comuniquem? És possible no comunicar? Quin impacte té el llenguatge en el cervell que aprèn? Comuniquem amb el cor? Prenem decisions quan ens comuniquem? Escoltar és comunicar? El desenvolupament de les FE millora la nostra capacitat de comunicació?

Si et vas perdre el Congrés i vols aprofundir en aquesta disciplina et convidem a llegir els diferents articles dels nostres col·laboradors en relació a la Neuroeducació: 

#CEREBROSCENCIA, BREVES APORTES NEUROCIENTÍFICOS PARA ENTENDER LA ADOLESCENCIA

¿CÓMO AYUDA EL CEREBRO A EDUCAR LA ATENCIÓN?

LAS FUNCIONES EJECUTIVAS COMO PILAR FUNDAMENTAL DEL SER HUMANO Y SU DESARROLLO DESDE LA INFANCIA

Felicitem especialment la Paula Pujol Juscafresa, que amb un 10 a la defensa, un 9 al supòsit pràctic, un 9,25 al tema, i amb una mitja final de 9,54 estem parlant d’una de les millors notes de tot Catalunya! Immensa Paula!!!!! Enhorabona i gràcies per escollir-nos!!!

Aprofitem per posar de relleu la tasca ingent dels dos tutors Oriol Castellví i Núria Mora, per la seva implicació i professionalitat. Sou grans i dona gust treballar amb vosaltres!!!

També destacar la feina (im-pres-cin-di-ble) de les profes dels dos monogràfics d’habilitats Isabel Custodio i Aura Costa que han ajudat els aspirants a desplegar tot el seu potencial davant del tribunal.

I amb aquesta bona notícia que ens ha deixat un somriure immens i moooooltes ganes de seguir treballant per a les famílies i docents d’aquest país, us volem desitjar unes bones i merescudes vacances a tothom! A reveure amb més força i motivació que mai!!! ☺️