Jo no soc cuiner. Jo no soc nutricionista. Jo soc les dues coses alhora, ja que no entenc una disciplina sense l’altra. Després de molts anys en el món de la docència en nens i adults, crec que la millor manera de millorar els hàbits alimentaris de les persones passa perquè entenguin la nutrició des de la seva vessant més pràctica: la cuina. Després, com a pare de família, em reafirmo en la importància que els adults (mares i pares, professors d’escola, avis, etcètera) hem de ser promotors de conductes saludables. Si nosaltres mengem bé, els nostres fills també ho faran. Per tant, formar en salut s’ha de fer de manera global, incloent en el procés des dels més petits als més grans.